-Auto assegurança?
-On anem?
-Problemes judicials per la concentració del sector Assegurances a USA- Pràctiques fraudulentes.
-La seva empresa gestora/consultora de riscos ha de disposar de xarxa internacional?
-Sabia que la manera més eficient de dirigir i implementar un programa d’assegurances Internacional és localment?
-Sabia que el millor sistema (actualment) d’incrementar el cost de les primes és utilitzar el sistema de subhasta entre brokers i asseguradores?
-Què és important al plantejar un programa d’assegurances a una asseguradora?
-M’espanta tenir un sinistre i cobrar de l’Asseguradora
-El poder de les Companyies d’assegurances
Transferir a una asseguradora el sinistre freqüència (de baix import i predible) encareix la prima, i en tot cas, només és interessant per als gabinets pericials, brokers (major comissió), i departaments de sinistres de les Asseguradores. Per tant la freqüència ha de ser auto assegurada mitjançant la inserció de franquícies i l’abaratiment de primes. La freqüència aleatòria de certa intensitat idealment s’hauria de transferir a una captiva de reassegurança (però no totes les empreses hi tenen, de moment accés; estem lluitant perquè en tinguin). Font: ABK
Si bé fa 10 anys era correcte col•locar les seves assegurances sota el concepte “broker”, doncs el millor cost s’aconseguia a base d’”apretar al mercat”, avui el sistema és “talent”. Avui, i sobretot demà, seran importants tant el Gestor directe de les assegurances a la seva empresa, com l’Asseguradora. Ja no és important interposar una “mega companyia internacional intermediària d’assegurances” que ha crescut a base de fusions i adquisicions. És més, la concentració d’asseguradores possiblement és la resposta a la frenètica concentració en la intermediació d’assegurances ... Conseqüència d’això exposat són les acusacions i procediments judicials iniciats per part d’un dels principals fiscals de l’estat de New York contra els principals Brokers mundials (el fiscal denuncia l’increment de preus provocat pels Brokers!)
Les Asseguradores premien amb costos més raonables un tracte més directe amb l’empresa, a llarg termini, i amb interlocutors professionals i amb “talent”. És important evitar la concentració en la distribució.
La clau d’un bon cost de transferència al mercat assegurador està en l’apropament de la seva empresa a l’Asseguradora, doncs els riscos són temes que tractats a llarg termini i amb habilitat, permeten millors plantejaments. És cert que en Països Escandinaus han “quasi” desaparegut els “mega brokers” en el segment empreses, doncs gairebé no existeixen asseguradores per poder assegurar els riscos i és normal el tracte directe Empresa-Assegurador. Font: ABK
Problemes judicials per la concentració del sector Assegurances a USA- Pràctiques fraudulentes.
Problemes per a Marsh & McLennan a EEUU. El broker mundial Marsh & McLennan s’ha vist envoltat en una enorme polèmica, després que es conegués que el fiscal general de Nova York, Eliot Spizer, interposarà una denúncia contra el corredor per la pràctica il•legal de dirigir als clients per als que mediava les seves assegurances a determinades asseguradores a canvi de comissions d’aquestes, acordades prèviament. Spizer ha advertit que els perdedors d’aquesta pràctica són els clients i el mercat de les asseguradores, que el broker ha corromput, distorsionant i elevant el preu de les assegurances als seus beneficiaris. Segons sembla, aquests pagaments es produïen com a compensació per la prestació de serveis de mercat, i la principal asseguradora implicada és presumptament ACE, tot i que el cas també ha “esquitxat” a ING, Aetna, Cigna, MetLife i Unum Provident.
El fiscal neoyorkí denuncia que Marsh & McLennan van aconseguir en 2003 comissions per valor de 800 milions de dòlars. Segons el fiscal, “Els corredors d’assegurances deuen als seus clients honestedat i lleialtat; han d’oferir-los assessorament i vendre’ls-hi les millors assegurances segons les seves necessitats. Si les pràctiques identificades en la nostra demanda estan tan esteses com sembla ser en altres intermediaris, llavors el model de negoci fonamental d’aquesta indústria necessita una profunda correcció i una reforma". Aquesta última afirmació va ocasionar no només una caiguda del 24,45% en un dia en les accions de Marsh & McLennan, sinó també retalls en els valors dels seus competidors Aon i Willis. La direcció del broker acusat va emetre una nota en la que deia que “des de la direcció de Marsh & McLennan estem cooperant amb la investigació de la Fiscalia des de que va començar, però no hem estat conscients dels càrrecs fins ara. Estem compromesos a resoldre tots els fets, identificant alguna incidència de conducta impròpia, i a solucionar qualsevol fet erroni. Aquesta és la nostra major prioritat ". (Font: carta del mediador).
EL nostre comentari ABK : L’escàndol és degut a la concentració tant d’Asseguradors com de Brokers o intermediaris. Com es demostra, qui surt perdent és “la Seva Empresa”, doncs el preu de les assegurances tendeix a incrementar-se i les cobertures difícils però necessàries tendeixen a desaparèixer.
Què se li acut per trencar amb tal concentració?
La seva empresa gestora/consultora de riscos ha de disposar de xarxa internacional?
No.
Hoy las redes verdaderamente internacionales ya las tienen los Aseguradores. Lo interesante es que su gestor se sepa desenvolver entre la red del Asegurador, Internet ha revolucionado éste aspecto. Es más si un gestor de seguros tiene que traspasar la información a su propia red internacional para que esa misma información llegue al asegurador en otro país, se duplican “redes” se encarece el servicio, y se pierde agilidad en el mismo. Fuente: ABK
Després de desenvolupar programes internacionals amb la 1a asseguradora mundial AIG EUROPE, hem après que, gràcies a les noves tecnologies (Internet) , el domini d’idiomes i la Internacionalització de les Asseguradores, és més fàcil emetre pòlisses d’assegurances i gestionar un sinistre en qualsevol punt del mon que en el propi País.
Un programa mundial requereix un sol coordinador director en qualsevol part del món, que domini idiomes, utilitzi Internet i sigui professional de riscos i assegurances. Ho hem comentat, fins i tot amb grans brokers multinacionals, duplicar la xarxa és costós i poc àgil. Dirigir des d’aquí a l’Asseguradora Internacional és el més senzill i eficient. Font: ABK
Parlant amb el gerent de riscos d’un dels Grups empresarials més importants d’Espanya em comentava: l’Asseguradora XYZ em va convidar com cada any a un viatge de promoció comercial, al final del viatge vaig preguntar com cotitzarien l’any següent i la resposta de l’Asseguradora va ser: el proper any ni tan sols et cotitzarem .... El Gerent de riscos, l’estil del qual era el “subhasteig” de primes, va tenir veritables problemes en l’any 2003 per a poder cobrir els riscos que tradicionalment renovava a la baixa any rera any. Evidentment en aquest Grup empresarial els costos han sofert increments superiors al 100%. Font: ABK
Què és important al plantejar un programa d’assegurances a una asseguradora?
Exemple del què avui és important:
1- Comprensió de la sinistralitat:
Les estadístiques detallades de siniestralitat, l’avaluació del possible impacte de les noves mesure de prevenció en l’estadística futura de sinistralitat.
2- Aspectes tècnics de transferència de riscos:
Càlculs de la màxima pèrdua possible, assegurances a primer risc, franquícies per sinistres, franquícies agregades anyals, sinistres no computables, tècnica reasseguradora en captives pròpies de reassegurança (en això som líders a Espanya), Alternative Risk transfer
3- I per damunt dels aspectes tècnics:
L’apreciació del risc subjectiu, com indica la definició és aquell comentari subjectiu de les particularitats a vegades no aparents que poden fer interessant el risc per a l’assegurador i depenen del talent. Font: ABK
M’espanta tenir un sinistre i cobrar de l’Asseguradora
En cas de sinistre, la interpretació del mateix és un problema contractual, doncs cada vegada hi ha menys marge per a les interpretacions subjectives (desaparició de la “lletra petita”). Per exemple, fa 15 anys els danys materials s’asseguraven tan sols per a incendi raig i explosió. Actualment les pòlisses són "tot risc", la qual cosa vol dir que no es cobreixen riscos nominats sinó qualsevol accident fortuït i accidental. Per exemple ara una desestiva en un estant del magatzem queda coberta, cosa que abans no (que l’estant caigui per sobrepés, xoc del toro,.... )
A favor dels clients podem informar que si l’Assegurador aplica una política severa en la gestió de sinistre, el mateix Assegurador incorrerà en diversos problemes: problemes amb la inspecció de la Direcció General d’Assegurances, problemes amb Defensa del consumidor, problemes amb judicis innecessaris (que avui ja no són costosos doncs hi ha professionals de advocacia especialitzats en això i treballen a %) i sobretot enfrontar-se a la professionalitat del seu gestor / consultor d’assegurances, el qual normalment té més habilitat en la defensa d’un sinistre que els perits imposats pels Assegurats. Font: ABK
El poder de les Companyies d’assegurances
Els asseguradors són les empreses que tenen el poder d’assumir riscos en el mercat, els millors mitjans i potència financera. Empreses com ABK Riesgos y Seguros, som el link que ha d’apropar i plantejar riscos a l’Assegurador. Això vol dir que la sintonia amb Asseguradors és clau per al desenvolupament de les assegurances. Qui sintonitza més entre dues sofisticades i potents empreses (la seva i la del Assegurador)?, una altra empresa complicada i potent (Broker internacional) o l’empresa local dimensionada i ben organitzada? Font: ABK
